Laia Carreras -Aixumorà

©MCV

2 comentaris:

Jordi ha dit...: Vinc de Gràcia, divendres 19 d'agost, i no vull deixer de dir-vos que...

M'he enamorat de la força de la Laia, la serenitat d’en Ramon i la sensibilitat de la Guida.
Gràcies; gràcies per recordar-me i reconnectar-me amb alló que ja és meu.

Us sento com a companys de viatge, amb cada un de vosaltres amb un vincle diferent, però que en qualsevol moment podem coincidir.

No em semblaria just no dir-vos-ho.

Gràcies i endavant, Palestra.

Jordi (jordi365@gmail.com)
P.D.- Laia, et prego facis arribar aquests mots a la Guida i en Ramon.; 19 d’agost del 2011, a les 19:04
Unknown ha dit...: Meravellós, fantàstic, imponent, rebel, ... m'encanta! Records a tots dos! que se us enyora!; 12 de setembre del 2011, a les 21:11

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

A vegades...

... et trobes un amic pel carrer, o ni tans sols això, un conegut, i quan et diu l'ei què tal, tu per allò de no ser fals, ja li has deixat anar el doncs mira 'nar fent. I saps que no és el moment, ni el lloc, ni toca, però de seguida li deixes anar que a vegades -ara més que mai- voldries ser com la gent de Mali, o Tombuctú, que amb un plat d'arròs per anar passant el dia, i un de patates per a l'endemà -si existeix, l'endemà-, ja en tenen prou; i que no volen fer el pont per poder passar la sèquia sense embrutir-se ni banyar-se perquè, com que no hi ha estat mai, doncs no cal fer-lo ara. I més val que fem un te que tot plegat tindrà més bona cara. I, és clar, jo enmig d'aquesta gran -grandíssima- urbs que se'm menja i crospeix per moments, voldria fer el te a Mali, i fer després una partida de tres en ratlla amb cagaradetes menudes menudes de dromedari. Blanques i negres. Perquè, total, faig una feina encisadora però més hores de les que voldria, en una ciutat que no desitjo, i amb un ritme malaltís. I gaudeixo molt, però també gaudiria entreobrint i plantant i regant, i... i gitant-me quan el cos em digués prou i alçant-me quan em digués bon dia. Però jo no sóc de Mali, ni Tombuctú, jo sóc de Santa Coloma de Queralt, o de l'Horta Nord, i a Santa Coloma de Queralt o a l'Horta no saben què és això de prendre te i jugar amb cagaradetes de dromedari enmig del desert. No ho saben.
I jo, tampoc.

ARRAN SEMPRE DE TERRA
Salvador Espriu per ell mateix

Atenció!: CD al carrer! Per 10 euros clicant aquí

La paraula pren el pes de la seva concepció del món, acompanyada sempre d'una música en consonància, música tradicional i propera al món Espriu, amb alguns detalls de cant i percussió i alguns petits recursos escenogràfics. Els músics acaben sent, en definitiva, els personatges de les obres d’Espriu, els seus "titelles de Salom".

Components:

Marcel Casellas: contrabaix i pandero

Maria Carreras: acordió diatònic

Laia Carreras: recitat

Més informació:

https://sites.google.com/site/arransempredeterra/

http://www.youtube.com/profile?user=eljoanetdequeralt#p/u/0/ApW6L3vIlJI

EXILI

Exili és un recital de cançons populars d’ahir i d’avui que fa memòria i dóna testimoni de l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

Acaba amb un cant a l’esperança perquè mai més ningú no sigui forçat a anar-se’n de casa seva i de la seva terra.

La música alterna amb la lectura de dades històriques i de textos poètics relacionats amb els fets. El conjunt s’acompanya d’una videocreació amb imatges documentals de la guerra i paisatges de la terra fronterera que els exiliats van haver de deixar.

El Cor País Meu interpreta les cançons amb moviments escènics simples però plens de sincera expressivitat: perquè Exili no és tant una representació dramàtica com un testimoni històric.

Tot plegat volem que sigui un homenatge sincer a les persones que van patir i lluitar per les llibertats.

Intèrprets:

Cor País Meu, cants

Laia Carreras, recitat

Tomàs Morales, acordió diatònic

Pep Prats, tarota

Montserrat Moliner, Vídeo

Ramon Manent, arranjaments, direcció musical i direcció escènica

Disseny de llums, Tomàs Morales

Vestuari, Anna Solés

Producció, Nau Côclea de Camallera i Associació Cor d’Amics de l’Aula

Més informació:

www.corpaismeu.cat (amb tot tipus de material consultable)

http://www.youtube.com/watch?v=SFTLCnUNyHM

http://www.youtube.com/watch?v=KevS56am7K4

PALESTRA

L’espectacle ofereix un recorregut per la cançó catalana amb acompanyament d’acordió i guitarra, entrellaçat per les veus poètiques d’uns convulsos segles XX i XXI. A través de la denúncia de les opressions i l’estímul per la no-violència, i malgrat els conflictes d’una identitat maltractada i sotmesa, la veu d’una cultura ferma persisteix viva i sòlida al llarg dels segles. Quan la realitat és un fet, no hi ha guerra ni opressió possible per combatre un foc ardent: la identitat catalana és plausible; el batec de la llengua, imparable. Parla el poble.

Components:

Ramon manent: guitarra i veu

Guida Sellarès: acordió diatònic i cors

Laia Carreras: recitat i cors

Més informació: http://caldesplugues.blogspot.com/2011/05/canto-la-lluita-la-cronica.html