Laia Carreras -Aixumorà

A vegades...

... et trobes un amic pel carrer, o ni tans sols això, un conegut, i quan et diu l'ei què tal, tu per allò de no ser fals, ja li has deixat anar el doncs mira 'nar fent. I saps que no és el moment, ni el lloc, ni toca, però de seguida li deixes anar que a vegades -ara més que mai- voldries ser com la gent de Mali, o Tombuctú, que amb un plat d'arròs per anar passant el dia, i un de patates per a l'endemà -si existeix, l'endemà-, ja en tenen prou; i que no volen fer el pont per poder passar la sèquia sense embrutir-se ni banyar-se perquè, com que no hi ha estat mai, doncs no cal fer-lo ara. I més val que fem un te que tot plegat tindrà més bona cara. I, és clar, jo enmig d'aquesta gran -grandíssima- urbs que se'm menja i crospeix per moments, voldria fer el te a Mali, i fer després una partida de tres en ratlla amb cagaradetes menudes menudes de dromedari. Blanques i negres. Perquè, total, faig una feina encisadora però més hores de les que voldria, en una ciutat que no desitjo, i amb un ritme malaltís. I gaudeixo molt, però també gaudiria entreobrint i plantant i regant, i... i gitant-me quan el cos em digués prou i alçant-me quan em digués bon dia. Però jo no sóc de Mali, ni Tombuctú, jo sóc de Santa Coloma de Queralt, o de l'Horta Nord, i a Santa Coloma de Queralt o a l'Horta no saben què és això de prendre te i jugar amb cagaradetes de dromedari enmig del desert. No ho saben.
I jo, tampoc.

EXILI

Properes actuacions:

**26 de febrer: Figueres. 18 h.

**1 d'abril: Verges. 19 h.

**21 d'abril: Sant Gregori (Gironès). 22 h. Espai La Pineda.

**28 d'abril: Santa Coloma de Queralt. 20 h. Teatre Municipal l'Estrella.

**9 de setembre: Roses. 19 h.

Exili és un recital de cançons populars d’ahir i d’avui que fa memòria i dóna testimoni de l’èxode de milers de persones abans, durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

Acaba amb un cant a l’esperança perquè mai més ningú no sigui forçat a anar-se’n de casa seva i de la seva terra.

La música alterna amb la lectura de dades històriques i de textos poètics relacionats amb els fets. El conjunt s’acompanya d’una videocreació amb imatges documentals de la guerra i paisatges de la terra fronterera que els exiliats van haver de deixar.

El Cor País Meu interpreta les cançons amb moviments escènics simples però plens de sincera expressivitat: perquè Exili no és tant una representació dramàtica com un testimoni històric.

Tot plegat volem que sigui un homenatge sincer a les persones que van patir i lluitar per les llibertats.

Intèrprets:

Cor País Meu, cants

Laia Carreras, recitat

Tomàs Morales, acordió diatònic

Pep Prats, tarota

Montserrat Moliner, Vídeo

Ramon Manent, arranjaments, direcció musical i direcció escènica

Disseny de llums, Tomàs Morales

Vestuari, Anna Solés

Producció, Nau Côclea de Camallera i Associació Cor d’Amics de l’Aula

Més informació:

http://www.youtube.com/watch?v=SFTLCnUNyHM

http://www.youtube.com/watch?v=KevS56am7K4

PALESTRA

L’espectacle ofereix un recorregut per la cançó catalana amb acompanyament d’acordió i guitarra, entrellaçat per les veus poètiques d’uns convulsos segles XX i XXI. A través de la denúncia de les opressions i l’estímul per la no-violència, i malgrat els conflictes d’una identitat maltractada i sotmesa, la veu d’una cultura ferma persisteix viva i sòlida al llarg dels segles. Quan la realitat és un fet, no hi ha guerra ni opressió possible per combatre un foc ardent: la identitat catalana és plausible; el batec de la llengua, imparable. Parla el poble.

Components:

Ramon manent: guitarra i veu

Guida Sellarès: acordió diatònic i cors

Laia Carreras: recitat i cors

Més informació: http://caldesplugues.blogspot.com/2011/05/canto-la-lluita-la-cronica.html

ARRAN SEMPRE DE TERRA

"Arran sempre de terra" és un espectacle que enllaça música, cançó, recital i dramatització.

La paraula pren el pes de la seva concepció del món, acompanyada sempre d'una música en consonància, música tradicional i propera al món Espriu, amb alguns detalls de cant i percussió i alguns petits recursos escenogràfics. Els músics acaben sent, en definitiva, els personatges de les obres d’Espriu, els seus "titelles de Salom".

Components:

Marcel Casellas: contrabaix i pandero

Maria Carreras: acordió diatònic

Laia Carreras: recitat

Més informació: http://www.youtube.com/profile?user=eljoanetdequeralt#p/u/0/ApW6L3vIlJI

DAVANT DEL MIRALL

Davant del mirall ets tu i sóc jo, Davant del mirall som nosaltres. Davant del mirall som les dones.

Amb un concert basat amb cançons nostrades, heretades de les nostres àvies i d'arreu del nostre país, esquitxos de versos s'interposen a l'escenari per reiterar el pes de la paraula. L'espectacle s'acompanya en alguns casos d'instruments com el clarinet, l'acordió i petits detalls de percussió, o de petites dosis escenogràfiques. En d'altres, l'ús únic del mot, musicat o no, pren la força del missatge. Tot plegat, per recórrer un camí que parteix de l'herència amb què hem crescut per expressar cap a on volem anar. Tot plegat, "un demà... passat", que encara està per traçar però que ve assaonat pels nostres orígens.

Components:

Ester G. Llop: veu, pandero i acordió;

Laia Carreras: recitat i cors, clarinet

0 comentaris: