Plouen fulles, fulles mortes revolant pels cantons reviscolant –potser– polsims de desigs oblidats i abandonats –potser també– entre la ranura de la pell i la carícia mentre esperen i plouen i plouen i fulles mortes i mentre esperen la granera per arraconar al passat allò que tu i jo només hem parlat.
2 comentaris:
Hola Laia,
com va? mira acabe de descobrir el teu blog, així et seguiré els passos...
una abraçada forta i ja em diràs quan estreneu el disc a l'Horta de València!
rosella
Ei Rosella!
doncs sí, sí, benvinguda al bloc i així que tinguem data d'estrena a l'horta ho sabràs!
Tot es va fent, a passes lentes, però amb els millors fruits!
salut!
Publica un comentari a l'entrada