Plouen fulles, fulles mortes revolant pels cantons reviscolant –potser– polsims de desigs oblidats i abandonats –potser també– entre la ranura de la pell i la carícia mentre esperen i plouen i plouen i fulles mortes i mentre esperen la granera per arraconar al passat allò que tu i jo només hem parlat.
Així és, directe de l'horta al secà, serra endins tramuntana enllà. Ja el tenim.
MISSIVA D'ESTRENA: "TERRA: POCA, BONA I AL COSTAT DE CASA"
MISSIVA NÚM. 2:TRES ESMOLETS HE VIST EN TRES DIES, CADA DIA DE BON MATÍ: HEM D'ESMOLAR LES EINES?
MISSIVA NÚM. 3: A UNA BANDA, EL DIA; A L'ALTRA, LA NIT; I JO ENMIG, PENOMBRA VIVA.
MISSIVA NÚM. 4: CADA DIA DE MATÍ, CANTA EL GALL QUIQUIRIQUÍ
MISSIVA NÚM. 5: VOLDRIA PARLAR-TE, I AMB ELS MOTS, CAPTIVAR-TE.
MISSIVA NÚM. 6: A L'HABITACIÓ... PER-TOR-BA-CI-Ó
MISSIVA NÚM. 7:FRENA, FRENA, FRENESÍ
MISSIVA NÚM. 8:EN MORIR, TE'N VAS CEL, JO QUE SEMPRE HE VOLGUT VOLAR; O A L'INFERN, JO QUE SEMPRE M'HE CREMAT
MISSIVA NUM. 9:"LES DONES VIUEN, ELS HOMES ES PENSEN QUE HO FAN" (JOAN FUSTER)
MISSIVA NÚM. 10:"DÓNA'M UN PUNT DE SUPORT I SERVEIX-ME UNA CASSALLA" (Rafel Baldoví)
MISSIVA NÚM.11: "TANTA VIDA ET MOR DE SOBREDOSI, I HO SAPS PLENA DE TU, BUIDA D'INSTINT"
MISSIVA NÚM. 12:"EM PRECIPITO A POC A POC"
Sobre jo
Aixumorà
Baixa Segarra
Què us diria? Que l'estiu és temps de tardor, i l'hivern de primavera, que la calor és bona a la llar de foc, i el fred a sota l'aigua. Llegim, llegim i vivim, que el món s'acaba! I cantem als déus d'altres terres, poc terrenals, que ens regiren les entranyes: només vull un tros d'infern i un poc de res, somniar el somni.
... et trobes un amic pel carrer, o ni tans sols això, un conegut, i quan et diu l'ei què tal, tu per allò de no ser fals, ja li has deixat anar el doncs mira 'nar fent. I saps que no és el moment, ni el lloc, ni toca, però de seguida li deixes anar que a vegades -ara més que mai- voldries ser com la gent de Mali, o Tombuctú, que amb un plat d'arròs per anar passant el dia, i un de patates per a l'endemà -si existeix, l'endemà-, ja en tenen prou; i que no volen fer el pont per poder passar la sèquia sense embrutir-se ni banyar-se perquè, com que no hi ha estat mai, doncs no cal fer-lo ara. I més val que fem un te que tot plegat tindrà més bona cara. I, és clar, jo enmig d'aquesta gran -grandíssima- urbs que se'm menja i crospeix per moments, voldria fer el te a Mali, i fer després una partida de tres en ratlla amb cagaradetes menudes menudes de dromedari. Blanques i negres. Perquè, total, faig una feina encisadora però més hores de les que voldria, en una ciutat que no desitjo, i amb un ritme malaltís. I gaudeixo molt, però també gaudiria entreobrint i plantant i regant, i... i gitant-me quan el cos em digués prou i alçant-me quan em digués bon dia. Però jo no sóc de Mali, ni Tombuctú, jo sóc de Santa Coloma de Queralt, o de l'Horta Nord, i a Santa Coloma de Queralt o a l'Horta no saben què és això de prendre te i jugar amb cagaradetes de dromedari enmig del desert. No ho saben. I jo, tampoc.
2 comentaris:
Hola Laia,
com va? mira acabe de descobrir el teu blog, així et seguiré els passos...
una abraçada forta i ja em diràs quan estreneu el disc a l'Horta de València!
rosella
Ei Rosella!
doncs sí, sí, benvinguda al bloc i així que tinguem data d'estrena a l'horta ho sabràs!
Tot es va fent, a passes lentes, però amb els millors fruits!
salut!
Publica un comentari