A mi, el que més m’agrada, és respirar.
Respirar. És així com em sento viva. I m’agrada no tindre gaires aspiracions. Sí,
respirar i no tindre aspiracions, gran contradicció. A vegades em despisto
una mica, si no esbufego sembla que no tingui objectius concrets, però busco un tram i em passejo. I el tram, com tot, com la vida mateixa, passa. No tindre
aspiracions és com la meva màxima aspiració. Respirar. En fi, la mort arriba i
llavors ja hi som, ni aspirem ni respirem. Deixem de ser-hi. Ni tan
sols esbufeguem. Res, l’aire deixa d’existir, es fa una bombolla a l’esperit i
qui sap, potser aquell és el primer sospir de la teva vida. Però respirar a
consciència és tota una altra cosa, fer-ho en la profunditat més fonda de tu
mateixa, així, des de dins, com agafant aire, agafant força i vida. És com si
l’embolcallessis tota ella per fer-te-la teva, l’abracessis amb tota l’ànima,
l’escalfessis amb potència i, com un globus, fessis una immensa bola de vida al
teu voltant, que et protegeix i balanceja, i alhora et buida, et deix neta per
dins, sense pors ni pànics, sense tremolors, sense falses pors. Tot esdevé u i
tu ets u.
4 comentaris:
Si em ve la inspiració
hi afegiré quatre mots
però si se m'encalla
potser em surtin... quatre rots.
Respira el paleta,
respira el fuster
i respira l'artista;
però és aquest darrer
qui quan es despista
més perd la xaveta;
si l'artista es despista
és quan perd la inspiració
i exclama amb una exhalació:
-jo sol em faig la traveta!
Inspira el nedador
abans de capbussar-se
i inspira el tenor
en fer el do de pit
però el que amb més il·lusió
inspira és el nen petit
quan li canten la cançó
perquè bufi el pastís.
Inspira el nadó
només arribar al món
per fer saber a tothom
que "aquí mano jo!!"
I així podríem seguir
fins al dia del Judici
en què enmig del suplici
atrapats pel destí
fem la darrera
exhalació.
Ostres, Anònim... això de fer-se la traveta un mateix deu ser fotut, no?
Ah, però el do de pit no el donen els tenors sinó les sopranos (esclar que així no va bá per la rima...)
Nominal
Ah, no pas!!
Segons el meu amic Ramon Gener, els tenors també fan dos de pit... si no, veges el video de Faust a "òpera en texans" (min 22.30)...
http://www.tv3.cat/opera-en-texans/videos/programa_sencer
A repel·lent, a mi no em guanya ningú! :-) :-)
Records,
Autan
Veig que esteu molt animats, amb els comentaris...
Això de l'anonimat és un què, eh?...
salut i paraules!
Publica un comentari a l'entrada