ELEGIA

A l'Anna M. A.

Avui tot cau. Cauen les fulles, les poques que resten de la tardor, d'una glopada d'aire. I cau el cel. Cau el gorg amb un so eixordador i cau la terra sencera, els nostres camins són pols. Cau tota la música que, a voltes, imaginem companya. Cauen terrats, les teules, el mercat, i la por cau perquè el pes de l'absència no el sosté un sospir. Cau Sant Miquel camins avall, el castell de Queralt carenes amunt, i la Baixa Segarra, en l'inici del camí a Rauric, cau avall, avall. Entra a la vall i es fon. Tot cau cel avall. 


Un estel fugaç, però, m'enlluerna en la foscor de la nit i espurneja la darrera de les llàgrimes que em resten a la punta de l'abisme. Un silenci, i llavors també, com tot, cau avall. En arribar a terra, desfeta en mil bocins, es fon, i tot recomença, però aquest cop sense tu. I això ja és una altra cosa, tot és diferent, ara.