El funàmbul

El fil que penja és la vida que ens sosté.
"Les coses importants són les que no passen" (Popa dixit).

El somni bauçanià ens manté entre el real i l'irreal, pas a pas, entre la il·lusió i el desencís, pas a pas, entre el sí i el potser, pas a pas, entre el no i el mai, pas a pas.

Neteja d'excrements sublims, llit de la nostra història. Cantem, cantem i ballem!, que lluentons brillen al circ i l'Àngel, que és pedra que es desperta al cel, que és planta que desperta al cel, ens enlaira en la mort, "perquè bon punt hom neix, comença a morir".


("La filosofia, com la mateixa vida, és una apropiació constant." Pujols dixit)
"La Mort –la Mort de la qual et parlo– no és aquella vindrà que vindrà després de la teva caiguda, sinó la que precedeix la teva aparició sobre el fil. [...]Aquell que dansarà serà mort –decidit a totes les belleses, capaç de totes–. Quan apareguis, una pal·lidesa et recobrirà. Com que res no et lligarà a la terra, podràs dansar sense caure. Però procura morir abans d'aparèixer, i que un mort dansi sobre el fil."

"Però l'Àngel s'anuncia, estigues sol per rebre'l. L'Àngel, per nosaltres, és el capvespre que davalla sobre la pista resplendent. Que la teva solitud, paradoxalment, s'esdevingui a plena llum, i que poc importi l'obscuritat formada per milers d'ulls que et jutgen, que temen i esperen la teva caiguda: dansaràs sobre i dins d'una solitud desèrtica, amb els ulls embenats i, si pots, les parpelles cosides. Però res –ni sobretot, els aplaudiments ni les rialles– no impedirà que dansis per a la teva imatge. Tu ets un artista –ai!–, ja no pots privar-te del precipici monstruós dels teus ulls." (J. Genet dixit, a El funàmbul)