Matinen matinades
S'alça el dia malgrat tots els malgrats. Plou malgrat la pluja i xafogueja malgrat el sol.
Pas a pas, a contrapàs, obrim vies d'un nou espadat sense cels amples, ni cims enlaire.
S'alça el dia malgrat tots els malgrats. Cau la nit malgrat la lluna i bat la brisa a contravent.
Despoblem pobles i monts, habitem els pics dels coits xafant al nostre pas, a compàs.
5 comentaris:
Em preguntava si mai veurem aquests versos editats o…,
potser parlats en algún escenari…,
esperem, doncs…
Un petó i que no pari de fluir, la paraula.
Esperem-ho.
Tot.
Tot, és bonic d'aspirar-ho…,
impossible d'abastar-ho, però!
Tant de bo que els versos s'editin... i que els poguem guadir en els escenaris...
Molts petons i no paris d'escriure...
'a vorem...
si algun editor es despenja...
anonimant-nos ens animem en ànima!
Publica un comentari a l'entrada