Vivim tel·lúricament

Matinen matinades


S'alça el dia malgrat tots els malgrats. Plou malgrat la pluja i xafogueja malgrat el sol.


Pas a pas, a contrapàs, obrim vies d'un nou espadat sense cels amples, ni cims enlaire.


S'alça el dia malgrat tots els malgrats. Cau la nit malgrat la lluna i bat la brisa a contravent.


Despoblem pobles i monts, habitem els pics dels coits xafant al nostre pas, a compàs.


5 comentaris:

marcel ha dit...

Em preguntava si mai veurem aquests versos editats o…,

potser parlats en algún escenari…,

esperem, doncs…

Un petó i que no pari de fluir, la paraula.

Aixumorà ha dit...

Esperem-ho.
Tot.

Anònim ha dit...

Tot, és bonic d'aspirar-ho…,
impossible d'abastar-ho, però!

Anònim ha dit...

Tant de bo que els versos s'editin... i que els poguem guadir en els escenaris...

Molts petons i no paris d'escriure...

Aixumorà ha dit...

'a vorem...
si algun editor es despenja...
anonimant-nos ens animem en ànima!