Tornem amb els ritmes coixos...

...Que no per això són més lents. Aquest cop, de l'est-est-est... Sense pausa: uns segons per parar el temps, els temps que ens viuen. Un ritme que vibra terra terra enllà en el batec d'aquí. Kroke.


Ja ho deia l'Anglada, "convidar les poetes és cosa perillosa"




Convidar les poetes és cosa perillosa.

Dic les poetes, no els joglars del rei.

No treuen cap colom de dintre d’un copalta,

però potser els dards de flama del seu fatigat cor

o d’una nit insomne.

                                    No us en fieu, per sota

les fràgils aparences tenim un cor salvatge

i estranys senyors servim

            –ja ho escriví Ausiàs March:

l’amor, el clar país, una cançó alosa...

Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.

Tisores de mots tallen les heures de l’oblit

que encerclen una llengua, un boc amenaçat

o els ulls espaordits dels meus infants de Bòsnia.

          M. Àngels Anglada

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hola laia,

estem organitzant la nova edició
de la kinzena poetika, un festival de poesia que fem a vilafranca..
estem interessats en la vostra participació....
quin seria el vostre preu mínim
per fer un recital vostre?

esrecita@yahoo.es

santi borrell

Aixumorà ha dit...

Ei Santi!
perfecte, ens hi animem per poc que puguem. T'escriuc un missatge i en parlem. Endavant amb la Kinzena!

Tinell ha dit...

Convidar les poetes
és cosa arriscada…

tot és cor, seny i tetes,
i ploma arrauxada

mare, dona i tietes,
la terra al davant.

Convidar les poetes:
és cosa exitant!

Aixumorà ha dit...

És bon home en Tinell,
sempre ho vol tot per a ell,

et pessiga el clatell
i t'espanta amb el palmell,

però en el fons té un bon cor,
sobreeixit d'un pèl d'amor

desbocat com bon cavall
que tot ho viu de cara avall.

Ai, respiren les poetes
sigui amb o sense tetes

t'asseguro un bon verset
si t'arrisques amb un beset.