Dijous Sant a tres veus

Dijous Sant

Només aquest silenci a punta de flama
em diu totes les paraules sense veu.
Em diu com és el sant dijous
d’avui lluna plena:

com badalla el crist a punt de creu
i canten els àngels observant-lo,

com s’aplega la gent al camí
esperant a peu de processó,

com bat el tabal en pas feixuc
i pauten redobles amb temor,

com cremen ciris calvari enllà
i ploren dones en el caminar,

com xisclen basardes de foscor
i dansen les morts sense color,

com bramen infants al pas romà
mirant llances per al carnaval.

I només aquest silenci brama als llops
que som nosaltres que som i som
d’aquesta terra i no ho creiem.

______

Dijous sant

Em fa mal la gelabror
a les mans
quan pertot arreu
el cos
transpira vermellor
com d’entranyes inflamades:

somnis interromputs,
fantasmes empresonats
corcant l’ànima.

M. Josep Escrivà (Remor alè)

______

Feien sonar matraques
que maten els jueus:
pensats, esquerps, luxosos,
aquells somnis cruels.
Empresonats endintre
dels mancaments més vells,
estranys culpables sempre
pladegen d'innocents.

Salvador Espriu (Setmana Santa)