MARGARIDETA LLEVA'T DEMATÍ


EL CLOT DE LES BARRAQUES
Simfonia núm. 1 de les sardanes de casa


He vingut al Clot,

despullada de plors

de ja no saber on caure

com fulla de tardor

arrencada a terra.

He vingut nua de mi

per llançar-me

del roure

al bany del Gorg

on les aigües –encara– són ...,

i netes,

I on ens refreguem i extasiem

de sexe. On aigua és aire

i les pedres baten

portes

a les barraques

i graneres

al celler

de porqueria

–al galliner–.

La gallinassa no piula

com sí ho fa el rusc

que regna el teulat d’història.

La nostra.

He vingut al Clot,

al teu clot de vida

per gitar-me

i ressonar,

ressonar la sardana

i sexe i més

perquè he vingut,

per ajudar-te a pair,

perquè m’ajudis a suar

olors i notes que xisclen

en les entranyes dels nostres morts

que no ens han dit

però són.

He vingut al Clot

per agafar-me amb tu.


Que sonin les sardanes!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

és preciosa!

Aixumorà ha dit...

Hola fuliola...

veig que som de terres veïnes. Endavant! M'agrada que t'agradi. Si hi vols participar, ja ho saps. Visca el secà!

Anònim ha dit...

de fet sóc de terres patumaires! ja saps...
però les pomes em van portar per aqui.
em fa feliç llegir-te, i llegir-te tan bé!

Aixumorà ha dit...

mmmm... quines pomes!
que cremin les masses!

Anònim ha dit...

Tes paraules m'omplen de goig. M'afalaga que la bellesa del meu clotet encaterini les margaridetes i faci que es llevin ben dematí per cuidar de les coses petites, per escoltar el brunzir que treballa sens estorb i per somriure amb la terra.

Aixumorà ha dit...

mmm... humus..., estàs ben inspirat/da... El clotet de què parles està ple de margaridetes! En dubtaves? A vegades només s'han d'observar... besades i regades!