EL CLOT DE LES BARRAQUES
Simfonia núm. 1 de les sardanes de casa
He vingut al Clot,
despullada de plors
de ja no saber on caure
com fulla de tardor
arrencada a terra.
He vingut nua de mi
per llançar-me
del roure
al bany del Gorg
on les aigües –encara– són ...,
i netes,
I on ens refreguem i extasiem
de sexe. On aigua és aire
i les pedres baten
portes
a les barraques
i graneres
al celler
de porqueria
–al galliner–.
La gallinassa no piula
com sí ho fa el rusc
que regna el teulat d’història.
La nostra.He vingut al Clot,
al teu clot de vida
per gitar-me
i ressonar,
ressonar la sardana
i sexe i més
perquè he vingut,
per ajudar-te a pair,
perquè m’ajudis a suar
olors i notes que xisclen
en les entranyes dels nostres morts
que no ens han dit
però són.
He vingut al Clot
per agafar-me amb tu.
6 comentaris:
és preciosa!
Hola fuliola...
veig que som de terres veïnes. Endavant! M'agrada que t'agradi. Si hi vols participar, ja ho saps. Visca el secà!
de fet sóc de terres patumaires! ja saps...
però les pomes em van portar per aqui.
em fa feliç llegir-te, i llegir-te tan bé!
mmmm... quines pomes!
que cremin les masses!
Tes paraules m'omplen de goig. M'afalaga que la bellesa del meu clotet encaterini les margaridetes i faci que es llevin ben dematí per cuidar de les coses petites, per escoltar el brunzir que treballa sens estorb i per somriure amb la terra.
mmm... humus..., estàs ben inspirat/da... El clotet de què parles està ple de margaridetes! En dubtaves? A vegades només s'han d'observar... besades i regades!
Publica un comentari a l'entrada