El bolero núm. 1

Re sol si re
re si si sol sol re
sol la si si si si
si si re do si la
la la la la la do si la sol
re do la si si si si
re mi fa (sost.) sol la si
la do si la sol fa (sost.) mi re
re mi re do (sost.) do(nat.) re do si
la sol sol sol sol
...
re mi re do (sost.) re mi re do si la
do (sost.) re do (nat.) si do re do si la sol
sol sol sol
...

Algemesí, 7 de setembre, 11.50 h de la nit.



El bolero et repica al fons al fons, cansat esperes
mig ajagut
la comitiva de bandes
entre peus i cames i sabates i espardanyes
desfetes
de festes.

Les hores s'eternitzen en l'espera
de poques hores dormides
i uns llavis dolços d'herbero.

De sobte, el murmuri
es fa gran i menut, va i ve, va i ve, va-i-ve, vaivé...

Tothom hi diu la seva
i el silenci és obligatori
-però impossible-.

Alcem les cames malgrat tot.

Intueixes el bombo, llunyà, sobre rodes,
s'hi afegeixen tabals,
i comences a resseguir
l'ara sí ara no
de les flautes.
I els clarinets que trenquen cors.
I el bombardí i les trompetes ressonen,
dringuen els plats i tot pren forma. El ritme et penetra i el cor batega a 3·4.

Aquest instant és diminut, minúscul, efímer. Com el segon que ja no existeix al pas del rellotge.
De tan ínfim no té passat, ni futur, tot queda amagat, com una mentida mai feta veritat. Els desamors, les multes, les copes de més, la ploranera, l'atur, els despropòsits, el plat de verdura, la persiana trencada, la pols del menjador, els gots per rentar; la feina que t'espera, la dona que t'espera, la sogra, la futura (?) sogra, el futur amant, la fruita per collir, les figues madures -ara que n'és temps-, l'hort per regar, els viatges improvisats...
Tot queda enrere. Tot, tot, tot.
Perquè ara només sonen bombo, tabals, flautes, bombardí, trompetes, flautes i clarinets. Sona la banda. El segon és etern. Sona la banda.

És això, i només això precisament, el que fa que aquest instant minúscul sigui tan gran.

2 comentaris:

fòrum de lletres ha dit...

Uf, espero algun dia ens trobem a Algemesí!!!!!M'agrada molt això que expliques!!! I, és que a més, ho dius tant bé!!! Visca Algemesí!!!

Aixumorà ha dit...

Visca, visca, visca!
d'algmesí i a camprodon!