FOC I LLUNA - El Talladell

Foc que crema, crema, crema
foc que cala,
foc que esclata
foc endins.

Tro de flames
cor d’espurnes
brasa en caliu
encesa permanent.

Així s’albira l’ahir
oblidat però viscut
així serà el demà
desitjat però futur.

Una espurna
d’estel fugaç,
un masclet
de llarga vida,
una por del demà
la crema de l’ahir.





Cada una de les flames podria ser cada un dels nostres batecs, els del cor. Cada un dels instants d'aquesta setmana de pont -o no- que dóna pas a la lluna plena. De demà. Foc i lluna. Observeu tan sols cada respir de cada un de nosaltres en la creixença d'una lluna que ens prepara per al millor: per a cada un dels nostres batecs es fa realitat, hi és. I enmig de la flama, el suspir pren la força global, el tot, d'aquestes nits que sobrepassen els dies. No us heu desvetllat? A mitja nit, obriu els ulls -hi veureu foc foc foc, tooooot crema!!!-, escolteu el suspir que dóna vida al foc que és la lluna que és el cor del batec!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara, la tempesta amaina,
dorm la darrera onada,
i al Garraf, la balconada
llença un sospir de dolçaina.

El cel és tot coloraina,
l'aire escampa "El Ramonet".
i dic: Serà una dolçaina?
ai… o potser un clarinet?

el nin del pandero (17/9/08)smWchc

Aixumorà ha dit...

recoi... el Nin del pandero resulta que és més poètic que la mar, que Garraf, que el so d'una dolçaina (atenció! treieu-vos el barret!) i el d'un clarinet (inclineu-vos endavant!). Llàstima que sigui anònim...

Anònim ha dit...

Borda un gos, s'ha girat vent
el cel és fosc...
Veig córrer la gent,
ha arribat la tardor
i no es pot perdre ni un moment.

Tic. Tac. Tic. Tac. Tic. Tac.
tic; tac; tic; tac; tic; tac;
tic-tac, tic-tac, tic-tac,
tictac tictac tictac tictac tictac...
Corre, corre, se t'escapa el tren!

Un tic-tac d'allò menys tàctic.

Aixumorà ha dit...

cada cop que tremola la terra, passa el tren.