El millor adéu és el de la retrobada.


_____


L'eternitat és l'instant més ínfim de plenitud.




_____


Tan sols el tacte a la punta del dit.
Sé que hi ets.




_____


Pessigolles al clatell.
Es deperta una mar tranquil·la cada matí.





_____


I aquesta ombra, la companya?
M'hi reconec en la distància.





_____


La lucidesa és no saber enganyar-se.





_____


La buidor, la inexistència, el no-res és el batec de cor.
Ple d'ànsia d'alè, ple d'ànsia de so, ple d'ànsia de vida.




_____


La cura és esperança.

La lluita és el respir del demà.



_____



Pessigolles a la panxa.
L'olor de blat estès al sol em pren en l'alba.





_____


Com obaga la fulla del primer brot
de la soca més vella,
del meu cor migpartit
escalfa el sol d'hivern
–un bri sols però colpit–
la saba nova que de mi ha de néixer.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Aixumorà, aquests breus aforismes són magnífics. Intensos. Et felicito.

"L'eternitat és l'instant més ínfim de plenitud."