Traspuen en les arrels
humitats de tu i de mi.
Respiro del cel més gris
i en bato airades fresques.
Sents el plor que portes dins?
És la pluja que t'amara.
humitats de tu i de mi.
Respiro del cel més gris
i en bato airades fresques.
Sents el plor que portes dins?
És la pluja que t'amara.
Plouen, gota a gota,
degotalls de pluja fina.
Cada gota, un desig,
cada desig, un respir.
Degotalls de pluja fina,
respiren gota a gota.
degotalls de pluja fina.
Cada gota, un desig,
cada desig, un respir.
Degotalls de pluja fina,
respiren gota a gota.
2 comentaris:
Traspuen en les arrels
humitats de tu i de mi.
Respiro del cel més gris
i en bato airades fresques.
Sents el plor que portes dins?
És la pluja que t'amara.
Bo, molt bo, sobretot els dos últims versos.
Anònim...
veig que estàs molt inspirat, avui. Treuràs el cap com les arrels s'aferren?
Gràcies lector!
Publica un comentari a l'entrada