Serenata

Poble és ànima.
Són balconades que respiren ànima,
finestrals i porticons que somnien,
portalades massisses que creixen i diuen.

Són portals entreoberts, claveguerams romans, manisses artesanals i cortines descolorides.

Poble és vida.
Poble és passeig,
és olor de pa coent-se a les fines mans del forner,
és séquia dansant a les aspres mans del llaurador,
és olor de fang, de llenya cremada,
és panell vers nord o est,
és plaça el diumenge,
és església repicant ofici,
és rondalla entonant la serenata a la vetlla de la veïna.

Poble és remor.
Poble és música.
Poble és vals.
Poble és Cabanyal.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

genial!!!

Anònim ha dit...

genial!!!

Aixumorà ha dit...

És la veu del poble...