Il merlo

T’envoles alta,

entre el llit del Ter

que s’ajau i descansa

en una teranyina de records,

gris blanca de companyia,

que hi és i no hi és, però al meu pas.

 

Amiga que t’ales per descobrir colors,

em diràs quin de tots el més feliç?

Quina copa niaràs per contar-me els vents?

 

En aquesta contrada frondosa

només un secret ens mor:

a vora riu es podreixen les soques

a cop de talonari.

 

Tu que em marques les passes

                        que no s’han traçat

digue’m on voleies el roig a dreta

i el blau a esquerra,

digue’m per on neix l’olivera

i s’ajau la pluja

si és que encara podem volar

de taronja i roig.

Deixem el negre per al secret,

que ja el sabem vencedor.