Il merlo

T’envoles alta,

entre el llit del Ter

que s’ajau i descansa

en una teranyina de records,

gris blanca de companyia,

que hi és i no hi és, però al meu pas.

 

Amiga que t’ales per descobrir colors,

em diràs quin de tots el més feliç?

Quina copa niaràs per contar-me els vents?

 

En aquesta contrada frondosa

només un secret ens mor:

a vora riu es podreixen les soques

a cop de talonari.

 

Tu que em marques les passes

                        que no s’han traçat

digue’m on voleies el roig a dreta

i el blau a esquerra,

digue’m per on neix l’olivera

i s’ajau la pluja

si és que encara podem volar

de taronja i roig.


Deixem el negre per al secret,

que ja el sabem vencedor.

2 comentaris:

antonia ha dit...

Aixumorà....mmmm!!

No tinc paraules. Les teves
m'omplin massa....un cop més.

Em deixes buida de mots.
Plena d'emocions,
de sentiments gegants,
d'amenaçes d'il·lusió.

I jo, no puc, no vull evitar-ho.
No vull resistir-TE.

Em llanço a l'estany, al safareig.
Sense aiga(o no 'aiga'), je je!
El corrent de les teves lletres.
Cap al riu, cap a la mar.

Dóna'm má.
Dona mediterrània.


.- Maite. Alt Empordà.

Aixumorà ha dit...

L'Alt Empordà et bressa com la gola del Ter a trenc d'alba, al pas pel Baix Empordà i la re-volta de l'horta. Sigues benvinguda!!