s'acaba la tardor..., el novembre queda enllà...

"Encara que no te n'hagis adonat, ja s'ha acabat"

...i entrem a l'hivern amb un cop de fred, un cop d'aire que tanca totes les portes de cop, que ens arrauleix a voreta llar, en soledat o companyia, sense treure el nas per la finestra per on veuríem com s'apropa la neu, el caure del cel i altres tempestes estrangeres. Se'n va la tardor, el novembre queda enllà malgrat que ens deixa cada un dels records caiguts de les nostres vides com fulles d'un arbre nu en l'arribada del desembre desengerlat que obre veles a punt de l'eixida. El foc arrauleix amb la brasa, de la passió que ens encomana a tots el virus de l'escalfor i el got de mistela o vi de nous. Escolteu...

...escolteu com s'apropen els aires mediterranis, com galopen els ritmes que també a casa nostra podem sentir, perquè són pakistanesos, però també d'ací, i d'allà, kurds, amazics o grecs... Aquesta és la llar, de foc, de soledat, de família i de pors que ens acompanyen amb la calma del seu existir i el nostre batre triant i destriant els passadissos de les nostres portes. Algunes obertes, algunes per tancar. Benvinguts a l'hivern!
(entrada de l'any nou, amb un haikú del nostre company Genaro)

6 comentaris:

Anònim ha dit...

sempre… portes obertes…
i bona música en 12/8

Aixumorà ha dit...

gràcies Anònim. Veig que t'agraden aquests ritmes...

Samanta B ha dit...

Que visqui la blogsfera precursora de tan grans casualitats! Salut Laia!

p.d.: Fas bé d'incloure la comprovació de paraules, que n'hi ha que anem de cap per avall! ;)

Aixumorà ha dit...

sens dubte, Jordi P. Ferrer!
les casualitats són fruit de les causalitats. Visca la companya Cabrera-Callís i el vostre racó que mou mons..... enllà i ençà.

elscliks ha dit...

Hola Laia Carreres,
sóc en Martí Gutiérrez. He visitat el teu blog i em sembla molt interessant. T'he agregat a la meva llista, per si t'interessa et deixo la meva adreça de blog:
www.els cliks.blogspot.com

Un petonàs Laia.

Aixumorà ha dit...

Martinet! quina grata sorpresa. Endavant, passeu passeu... Ara et vinc a veure, de camí a Sant Antoni!