dolina

si em dius amor
on dansa l’aigua
la terra endins
rieres per dins
fosca la mar
la mar de llum
torrents de sal
en sal-i-pebre
anguiles d’arròs
pebreres farcides
albufera enllà
verals ençà
en cingles d’avencs
descoberts i encoberts
cordes de vida
tanta
corbes les fines
lloses
mà per’demà
amb aires d’agost
i setembre i octubre
i em dius desamor
on cau l’aigua
que brolla amunt
amunt i lluny
com plor sense por
del tu tempestiu
sequera esquiva
de mar i de sucre
amb poc d’argila
em fregues les mans
en coves covades
fosques i fredes
és àrid l’agost
i setembre i octubre
un bany ensolcat
pareixen pardals
enlaire la mar
d’horitzó
la mar de calma
la mar de sal
la mare teva
i meva a voltes
bressant camins
de sons i sins
al cau
de mitjanit
quan cau
la nit
avui o demà
o qui sap
el fred del cel
que plou en tu
en mi sovint
o sempre
si em dius potser
et respondré:
jo també.

(Parc de Garraf, octubre de l'any buit que ja s'acaba)