2 DE NOVEMBRE, DIA DELS MORTS (festivitat napolitana)

Després del pas per la Safor —i pel Bages!— amb l'entrada mora, el dia de Tots Sants es prodiga amb força entre Planes de la Baronia (al Comtat) i la Muntanyeta dels Sants (a la Ribera, l'ermita de la qual va construir el pare del nostre estimat Fuster), entre la vida i la mort. A la Baixa Segarra, els primers flocs de neu s'han deixat sentir, i viure, entre els morts!

Tot sovint,
pas a pas,
m'acostava
al camí
d'asfalt
desfet
d'herbes punyents,
a la mort del cementiri.

Eren aires d'hivern,
llums de posta,
minuts de gel
sense llar de foc.

M'abrigava de records
de preguntes al passat
mirant com jeia el sol
amb respostes de difunts
estimats
o per estimar.

Cap instant amb més vida
que segons morts
i hores lapidades.
Un banc, a l'entrada,
en solitud: l'Eternitat
—avui que el temps és or—.

Només aquelles parets
diuen perquè
estimem
odiem
i vivim
—sovint—.