RUFA QUILLA DE TEMPESTA

En morir, te'n vas al cel,
jo que sempre he volgut volar,
o a l'infern,
jo que sempre m'he cremat.


S’acosten les tropes
ja vénen ja vénen
i en són multitud
ja vénen ja vénen

tenaç la remor

que avança qu
e avança

veles i proes
i popes i ancles
avisen l’atac
que avança que avança.
Repiquen els drings,
i parlen i parlen
de màstils d’horror
i parlen i parlen
bufeguen les ones
tremola tremola
de fúria enrojada
tremola tremola.

A arraulir les cases
corrien les barques
paraven motors
braçaven els rems.
Recullen les xarxes:
el moll a un pas
—el refugi odiat—
s’esventra la cala
en el plec de les veles
i l’entrada a (bon) port.

La tercera gota ja ha caigut.
La tronada s’ha iniciat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Llença tanys
(amb afanys),
la campana:

Per molts anys!
sense danys,
ni planys
ni paranys!

Per molts anys…
de vida sana!

Aixumorà ha dit...

ai tu, recoi,
això de fer anys
sí que em fa oi,
no pas pels planys
i menys pels danys,
sinó per l'anònim amagat
que continua en l'anonimat.

En el dia 15 pensa
no es fa el despistat
amb regal o sense
el mussol xic estimat!

Ell ja bé el sap
l'amor per l'horta eixelebrat
a mi em recorda el tany
de ma iaia dit cad'any:

"cenalla'mb pena
vida vana,
cenalla plena
vida sana!"


gràcies anònim!
(certament no tens sinònim!)