CLAR-I-NET

LO PUS BELL CATALANESC DEL M�ÓN

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridenca pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

Blai Bonet


©Abelard Barberà


Així us ho diria jo en melodia de clarinet. No oblideu el mestre Bonet. Que la mar s'ofega, però cus un seguit de punts arran de l'estómac que ho deixen retronar tot. La mar s'enlaira fins a la creu, on entre piscines i torres d'alt "standing" s'ofeguen tots els peixos que no hi han nedat mai. Però el castell sobreviu, impertèrritament, pels segles dels segles. Una dolina -i centenars més- ens informen de la vida passada, dels masos que ara cauen o estan reconvertits en segones residències. Volteu, volteu! Guaiteu serra enllà, el mar ens abraça i els avencs ens criden a les profunditats més properes a la matriu terrenal. Inhòspitament som víctimes d'una llar que ja no treu fum per la teulada, però la volem encara, malgrat tot. Un abocador, deu mil autopistes, quatre carreteres, algun senderet perdut però amb bon nord, i quatre punts immensos de pedreres que trauen camions i remolcs i polsegueres de la nostra arrel. Tot el poble embrut, de pols i més pols, seca, ni les tempestes d'aquest setembre l'aturen. I resten margallons i més margallons -les últimes espècies palmerítiques al nord-, cireretes d'arboç, més dolines encara, més i més avencs, algun conill -o uns quants- espigolant d'ací-d'allà, milers d'espècies d'una flora mediterrània, nostra, que ho pot tot. Tot, per ajudar-te a prendre aire i respirar respirar respirar... com el clarinet, llunyà que no para, que ho diu tot clar i net.

5 comentaris:

Mussol xic ha dit...

Clar-i-net
i… bonet
com mai
–el lai–
del Blai…

…Bonet!

Mussol xic

Aixumorà ha dit...

Un mussol xic que canta i versa,
ell sap quin so és clar,
i quin vers és net,
ell com ningú sap
d'en Blai Bonet...

Si's plau feu-nos saber,
estimat mussol xic
quin és el vostre tic
que de segur el farem valer!

Anònim ha dit...

I això, ja ve d'antic:

No hi ha, de Madrid
a la plana de Vic
tant fidel amic!
com un mussol Xic.

I… aquí estic
ben entrada la nit
ensopit?
ca… aixerit!
(que vaig neixer a Cal Tit)
resolent l'embolic
a la recerca del tic.

Santi B. ha dit...

hola laia,

m'agrada el teu blog.... m'hi passo algunes vegades.... coneixes l'anna maluquer?..... farà un recital a vilafranca.... el dissabte... 18.... www.kpoetika.cat
....

laia, et passo el meu enllaç... ara fa unes setmanes acabo d'inaugurar un blog.... podriem establir un enllaç...ok?

penjo poemes i poemets... els que escric durant el dia...

www.poesiasantib.blopspot.com

una salutació... santi borrell

Aixumorà ha dit...

hola Santi,

sí, encantada... ara acabo de fer una ullada al teu, paraules boniques. idees dolces. miraré d'anar a vilafranca el dissabte, estaria bé trobar-nos-hi.
salut i bona lletra!