Ací estem
ací hem vingut
en aquesta nit incandescent
i de lluna decreixent
En aquests temps en què la improvisació impera nostres vides, on els dies són llargs i les nits encara més, i on les vides intenses marcades pel pas desconegut de cada busca del rellotge -que no mirem- provem la sort taciturna de deixar camí a quatre paraules que fa dies emfarfalleguen les vivències. Nits de calor i mosquits, de pomades i música, de noves coneixences i esperits laics, i dies de son i aigua i serra i mar, molta mar. I paelles -algunes, i no poques!-, de les bones, de les de l'horta. Que rebroti la llengua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada