Jo et diré el blau que som:
el del cel, divà de casa nostra, llum creadora;
el de la mar, que en les profunditats ancestrals
és de fondària intensa;
el de la porta de casa, que mira ampla a l'horta verda
i vetlla pel salt al buit de la vida clara.
Encaixem el blau de les nits manllevades,
d'un ventre ple i nocturn, forment que ens alimenta.
I engolim amb èxit el blau de la paraula,
com som en cadascun dels mots que masteguem.
Paraula, d'un cel blau, és el que som:
llengua clara cada dia, la lletra que acaricia el verd
del nostre intern pensament,
obrador personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada