"Emboirada terra de l'alt Pirineu,
si jo et prenguera, el camí fóra mel",
cantava la merla vora el riu estant
estenent les ales des del xop més alt.
"Si així et fos plaent, de color et pintaria,
perquè així canviessis la negror en alegria",
li responia un bonhomiós Freser
tot convidant-la a canviar d'esquer.
Entre una i altra deixen de garlar,
amb les ales amples s'abracen de grat
voleien obagues, passegen pels cims,
acaricien plana i baten als pics,
de blau, verd i t'ronja, omple un la vida,
d'alegres cants l'altra, amb bona harmonia.
_____________________________________________
_____________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada