A M.S.
Alzina

Ets dona.
Bella i forta,
com la natura imposa.
Àmplia i plena.
Volguda ànima
de mi voladora.
M’ajec.
Respiro en tu la saba
que beus. Tens la mà aspra,
de terra. Qui et pren el cos,
humida, et desitja el demà.
Sento la teva llar
en mi i la calma
al somriure.
Plana la veu
imperiosa de l’indret.
Plana la calma.



La millor manera tot i dormir…


Asabuki Ryôji

La millor manera és, tot i dormir,
de despertar-se i d’estar dret com un mort.
Per què l’home es torna un home?
Voles obliquament tot i continuar dret,
el riu entre els arbres,
uns quants turons
negrosos i més
sense un lleu record,
amb les ombres que el sol posa en la teva forma,
esdevens un enigma.
No et vulguis tornar home, un home.
Per què, solitari, en el matí calorós d’octubre,
fas funcionar més i més el cervell?
Oh, home, per què
no pots tornar-te carbó de pedra, carbó d’alzina?

Traducció de Felícia Fuster



Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)