a boqueta nit arriba la mar

com la brisa a la carena.

destapa’t per a la nit,

ja sabem on és el llit.


Si em dius amor,

quants cels ploraries?

quants mars et beuries,

secars regaries?


canyissars de mel

et degustaria


Que sí et respondria

però la mare terra

no me'n deixaria

qu'em vol a la serra


canyissars de mel

et degustaria


Ella se n'afanya

de mi pren la mà

per plantar la canya

de tu per a demà


canyissars de mel

et degustaria



La lluna, la pruna,

vestida de dol, sense consol.

La bruixa es pentina,

i la mare et vol,

no estàs pas sol.

Doncs sí, filla em diuen

d'una terra seca que encara ha de néixer,

que diu el passat com un futur recent


Filla em diuen d'un poble còncau i remugós

on la pols hi fa niu de palla per als fills pròdigs

i els altres que plorin per un gram de pòrtland


Filla em diuen d'un demà sense pas

de corves rosades de sang germinada

als atris dels patis dels fills dels amics i parents


Filla sóc d'una terra aspra

sense dits per palpar la remor de la nit

només el crit de ponent al vent


Filla creixo en contradicció

d'una gernació sense nom ni pit

on tot ha estat dat i beneït i el pa regalat