a boqueta nit arriba la mar
com la brisa a la carena.
destapa’t per a la nit,
ja sabem on és el llit.
Si em dius amor,
quants cels ploraries?
quants mars et beuries,
secars regaries?
canyissars de mel
et degustaria
Que sí et respondria
però la mare terra
no me'n deixaria
qu'em vol a la serra
canyissars de mel
et degustaria
Ella se n'afanya
de mi pren la mà
per plantar la canya
de tu per a demà
canyissars de mel
et degustaria
La lluna, la pruna,
vestida de dol, sense consol.
i la mare et vol,
no estàs pas sol.
Doncs sí, filla em diuen
d'una terra seca que encara ha de néixer,
que diu el passat com un futur recent
Filla em diuen d'un poble còncau i remugós
on la pols hi fa niu de palla per als fills pròdigs
i els altres que plorin per un gram de pòrtland
Filla em diuen d'un demà sense pas
de corves rosades de sang germinada
als atris dels patis dels fills dels amics i parents
Filla sóc d'una terra aspra
sense dits per palpar la remor de la nit
només el crit de ponent al vent
Filla creixo en contradicció
d'una gernació sense nom ni pit
on tot ha estat dat i beneït i el pa regalat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada